Irene Morant, dissenyadora gràfica, sòcia de l’amistat. Autora del projecte ‘Sororidad creativa’.
En el meu últim any de carrera en Barreira Art + Diseño, en 2019, vaig començar a pensar, seriosament, en el que volia fer, a nivell professional, en finalitzar la meua formació universitària. Buscant pràctiques, em vaig adonar que quasi tots els alts càrrecs dels estudis que m’interessaven eren homes. Alguna cosa que contrastava amb l’alt percentatge de companyes que vaig tindre durant els anys d’estudis. Què passava amb les dissenyadores en graduar-se? On estaven totes les dones creatives que ho van fer abans que nosaltres?
Aquest va ser el punt de partida del projecte ‘Sororidad creativa’, investigació centrada en analitzar la presència de la dona en el món del disseny, en col·laboració amb diferents centres d’estudis, organitzacions i associacions professionals, entre les quals està l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV).
"Falten referents femenins en les indústries culturals i creatives que servisquen de model i exemple. Per això, és important difondre aquesta investigació i donar-los visibilitat"
Un exemple clar de la problemàtica plantejada el vaig trobar en la Comunitat Valenciana. Malgrat que a les escoles en les quals s’imparteixen matèries creatives el percentatge de dones estudiants és del 63,99%, enfront del 36,01% d’homes, el percentatge de dones associades a l’ADCV que dirigeixen el seu propi estudi o són professionals independents és desolador: tan sols el 29%.
La missió de Sororitat Creativa és promocionar el talent femení en àrees del disseny a Espanya, així com donar visibilitat al treball que realitzen aquestes dones en el sector i reivindicar les diferències i similituds entre homes i dones en el camp. L’objectiu és construir, entre tots i totes, una societat sense bretxes de gènere ni desigualtats de cap mena, reivindicant el lideratge femení en la indústria creativa. Que totes i tots els professionals obtinguem el reconeixement que mereixem.
Per a analitzar les causes de la menor presència de la dona en llocs de responsabilitat i lideratge en aquest àmbit, m’he documentat en fonts oficials i diferents publicacions, físiques i en línia, he realitzat entrevistes i enquestes. Una de les opinions unànimes és que la base del problema és l’escassa visibilitat que ha tingut la dona en el món del disseny, situació similar a la que s’ha produït en molts altres sectors d’activitat. Falten referents femenins que servisquen d’incentiu i motivació a les professionals que s’incorporen al sector. Si bé, també he constatat que la situació va millorant, encara que ho faça a un ritme més lent del desitjat.
Les ciutats d’Espanya seleccionades per a aquesta investigació han sigut Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao i València. En totes elles, existeix una bretxa real entre les dones que cursen estudis homologats relacionats amb les àrees del disseny i les que posteriorment formen part d’una associació com a professionals per compte propi o propietàries d’un estudi, si bé trobem diferències. A Madrid veiem un major equilibri, mentre que el major gap el trobem a Bilbao.
Els resultats de l’enquesta realitzada a dones creatives del territori nacional reflecteixen que, encara que el 93,5% va afirmar que ha cursat estudis relacionats amb el disseny, només el 35,5% dirigeix el seu propi estudi/agencia o són freelance.
Quant a les dones que treballen actualment en empreses, el 60% va comunicar que la majoria dels seus companys són homes i el 76,9% va respondre que els alts càrrecs de la seua companyia, agència o estudi ho són.
Existeixen menys oportunitats?
Un factor positiu és que, a pesar que les dones no obtenen un reconeixement en nivell professional equilibrat, la majoria coincideix que si que obtenen el reconeixement econòmic; és a dir, no cobren menys pel fet de ser dones.
Una altra qüestió que queda molt igualada i que també va ser bàsica a l’hora de realitzar aquesta investigació és si les dones creatives creuen que han tingut menys oportunitats per ser-ho. El 48,4% va afirmar que sí, mentre el 51,6% va dir que no. A la pregunta de si s’han sentit discriminades en l’àmbit laboral per ser dona, el 54,8% va respondre afirmativament.
En aquest sentit, és important aclarir que la majoria de les entrevistades consideren que no han sigut discriminades únicament per ser dona, sinó per ser joves. És quan conflueixen tots dos factors quan es produeix el problema. Com a anècdota il·lustrativa, una de les participants em va relatar que un empresari es va interessar en els seus serveis de fotografia i, encara que li va fer una oferta molt interessant quant a remuneració econòmica, quan va quedar amb ell en persona i es va adonar que era tan jove, el client va voler renegociar el preu. Una cosa injustificable.
"He trobat que algunes professionals creatives, en treballar sota una marca personal, no diuen (tampoc tenen per què fer-ho) que són dones"
‘Sororitat Creativa’ pretén conéixer i donar a conéixer a dones que han aconseguit destacar en una indústria que encara no està preparada per a elles, mitjançant entrevistes i converses. També, recollir l’opinió de dones professionals del sector de recent incorporació, així com la visió i expectatives de les joves estudiants sobre la situació del disseny i què creuen que trobaran una vegada que comence la seua vida laboral.
Falten referents femenins en les indústries culturals i creatives. Referents que tinguen els mateixos problemes i que servisquen de model i exemple. Per això, és important difondre aquesta investigació i donar visibilitat a dones creatives, de manera que altres dissenyadores puguen llegir la seua història i inspirar-se, en la pàgina web sororidadcreativa.com.
