“El disseny està lligat al futur de les persones, a la seua qualitat de vida, i a la sostenibilitat”

El grup Gandia Blasco compleix 80 anys en 2021, la qual cosa la converteix en una de les signatures amb major història en la Comunitat Valenciana. Des d’aquesta perspectiva, com ha evolucionat la relació de l’empresa amb el disseny?

L’empresa que el meu avi va fundar, en 1941, estava especialitzada en la producció de mantes. És obvi que el context sociocultural d’aquell llavors no tenia res a veure amb el d’ara: en plena postguerra espanyola, sense les necessitats bàsiques de la immensa majoria de ciutadans cobertes i amb la complexa situació a Europa, era impossible pensar en disseny i cultura. A penes se sentia parlar de la Bauhaus. Va ser en els anys 80, amb el canvi generacional de l’empresa, quan el meu pare, José Gandia-Blasco Canales, es va envoltar de professionals del grup La Nau i altres dissenyadors joves i va introduir el disseny en Gandia Blasco S.A. Va ser una època de canvis socioculturals que van afectar a totes les àrees de l’empresa, no sols al disseny de producte i la comunicació, el disseny no pot ser una rentada de cara. Des de llavors, la relació amb el disseny va anar evolucionant sota la direcció creativa del meu pare, el treball de tot el seu equip i els dissenyadors amb els quals vam ser i continuem col·laborant, fins a la creació de la marca GAN, amb Mapi Millet com a directora creativa, i, des de fa poc, la marca DIABLA.

Com ha afectat la pandèmia (si ho ha fet) en la demanda o necessitats dels vostres clients?

En el nostre cas, hem detectat una major demanda de productes d’exterior. Sembla que valorem més les terrasses, patis, balcons,… la vida a l’aire lliure, i no creiem que això siga una tendència, sinó un canvi real en el dia a dia de tots. Hi ha una resposta emocional; les persones volem estar a gust a casa, amb productes afins a les nostres necessitats. Hem notat un augment en la demanda de catifes de disseny i complements d’interior, que ofereix la nostra marca GAN, tant de productes com propostes d’interiorisme.

Com definiríeu el disseny dels mobles de Gandia Blasco? Quina és la seua font d’inspiració?

Les col·leccions de mobles més representatives de la marca Gandia Blasco transmeten un estil de vida molt nostre, del lloc on van nàixer; estan inspirades en l’arquitectura blanca eivissenca, caracteritzada per dissenys arquitectònics de línies netes, sense ornaments superflus, reflex d’un estil de vida senzill, bolcat a la vida en l’exterior i el gaudi de les hores de llum. Els dissenyadors amb els qui treballem reconeixen l’estil de la marca i la filosofia de l’empresa. Treballem amb ells precisament per això; capten la nostra essència i la reinterpreten, segons el seu estil i la seua personalitat.

Com comentaves, Gandia Blasco col·labora amb diferents professionals del disseny. Què aporta a l’empresa aquest treball en col·laboració?

El punt de vista dels dissenyadors enriqueix molt; és com ens veuen des de fora segons la seua cultura i personalitat. Això sempre és necessari. I treballem amb professionals de la creativitat de diferents nacionalitats. Reconeixen l’estil de les nostres diferents marques i les interpreten a la seua manera. Moltes vegades, és un treball en equip.

Com es tria als professionals amb els qui es treballarà?

GandiaBlasco, GAN i Diabla tria de manera diferent als dissenyadors amb els quals col·laboren, segons l’estratègia creativa, de producte i comunicació de cada marca i la seua pròpia personalitat. Els dissenyadors han de fluir amb la marca i entendre-la molt bé. En molts casos, poden ser dissenyadors novells; no és necessari que siguen reconeguts. Les diferents direccions creatives de la nostra empresa saben triar als dissenyadors per afinitat; per a nosaltres és important connectar emocionalment amb ells.

El grup va llançar una segona marca, Diabla. Per què es va prendre aquesta decisió i què ofereix?

El meu pare sempre ha reconegut el talent dels creatius emergents, té aqueixa capacitat de detectar-lo, i els ha donat l’oportunitat de desenvolupar-lo sempre que ha pogut. L’empresa ha editat diversos projectes de dissenyadors desconeguts i estudiants, que, en alguns casos, han agradat molt. Al llarg dels anys, hem rebut desenes de propostes originals, amb un caràcter massa informal per a incloure-les en la marca GandiaBlasco, caracteritzada pel disseny de mobles més arquitectònics i sobris. Per això, pensem que el millor seria crear una nova marca, amb aqueix esperit inspiracional associat a un estil de vida més casual i nòmada. Diabla és l’evolució de l’empresa cap a les noves generacions, una presa de contacte amb les formes actuals de viure els espais d’exterior, des del nostre punt de vista, segons el nostre context sociocultural i la globalització. En cada societat és diferent, segons el mercat.

Quins han sigut les claus que han propiciat que una empresa familiar valenciana porte els seus dissenys a més de 80 països?

No hi ha claus concretes. En el nostre cas, és un projecte de vida, és la personalitat del meu pare. En els seus començaments, i després de molt d’esforç, va fer equip, va transmetre la seua filosofia d’empresa més enllà dels productes dissenyats, i va fer realitat el seu somni, aqueixa passió per la vida a l’aire lliure i per la naturalesa que sempre ha gaudit, des que era una criatura, i l’afecte per la cultura del disseny, per sentir-se envoltat de bellesa. L’excusa per a aconseguir-ho li va portar a dissenyar mobles amb els quals crear espais, ambients únics, per a viure experiències inoblidables. Per això, és el principal dissenyador de la marca GandiaBlasco. Seues són peces icòniques de l’empresa, lligades a imatges que han donat la volta al món i han transcendit el producte expressant aqueixes emocions. Després d’ell, els dissenyadors amb els quals hem anat col·laborant, entre ells Mario Ruiz, Borja García, Lucca Nichetto, Soren Rose, entre altres, han interpretat l’estil de vida GandiaBlasco des de la seua personalitat i la seua manera de viure l’exterior.

Al llarg dels anys, la nostra empresa, d’origen tèxtil, ha evolucionat la marca GAN, que porta més de 20 anys desenvolupant aquests orígens amb el disseny de catifes, complements i espais GAN, elaborats artesanalment a l’Índia, gràcies a la direcció creativa de Mapi Millet, i als conceptes originals de dissenyadors respectats i reconeguts, com Patricia Urquiola, Raw Edges i Sebastian Herkner, entre altres. La marca segueix un projecte social cap a la sostenibilitat.

Diabla, la marca més recent i casual del grup, que naix de les desenes de propostes rebudes entre estudiants i talents emergents, de caràcter informal i un preu mitjà, és un projecte inspiracional amb una actitud una miqueta irreverent i atrevida. Mobles i complements de disseny per a espais xicotets a l’abast d’un target diferent al de la marca GandiaBlasco.

Gràcies a les diferents direccions creatives de les tres marques i a l’ànima máter de l’empresa, que és el seu capital humà, han aconseguit diferenciació i reconeixement. Tenen la seua pròpia essència dins del Grup, suposen el valor intangible del disseny aplicat a totes les àrees de l’empresa, gràcies a l’aportació dels grans dissenyadors amb els quals treballem i de l’equip propi al complet.

La innovació en GandiaBlasco no es limita al disseny, sinó que, també, ha introduït noves propostes, com les pèrgoles bioclimàtiques. Com s’aborden aquests processos?

Les pèrgoles bioclimàtiques són una evolució de la línia de pèrgoles que el meu pare, José Gandia-Blasco Canales, va desenvolupar fa més de 20 anys. És el pas del moble a la microarquitectura. El fet que siguen bioclimàtiques és causa dels avanços en la tecnologia aplicada a mobles i productes d’exterior; és una adaptació als nous hàbits de consum i a les necessitats de les persones. Part del desig de transmetre i fer possible el gaudi de la vida en l’exterior els 365 dies de l’any, de nit i de dia, sense importar les condicions climatològiques.

Una de les grans tendències és la sostenibilitat. En quines estratègies o accions treballa el grup en aquest àmbit?

No crec que la sostenibilitat siga una tendència; sempre han hagut empreses sostenibles sense normes ni certificats que les justificaren. Hui dia, és necessari justificar que ho eres, som conscients que és una necessitat real, per això tractem d’optimitzar processos i fer-los el més sostenibles possibles. Amb la nostra marca GAN, sí que dissenyem productes elaborats amb materials 100% sostenibles, com a llana i feltre reciclat, i realitzem una labor social a l’Índia. Amb les marques GandiaBlasco i Diabla, especialitzades en el disseny de mobles d’exterior, pèrgoles i complements, duem a terme l’optimització dels desaprofitaments i el compliment d’algunes normes ISO relatives als processos semi-industrials i altres millores. A més, la producció és quasi al 100% local.

Quin creus que és la percepció del disseny espanyol en altres mercats?

Crec que, encara que seguim després de l’ombra del disseny italià i la cultura del disseny no acaba d’assentar-se a Espanya, està bastant disseminada per les principals ciutats. Cada vegada hi ha més marques de disseny i professionals espanyols competents amb projecció internacional. València serà capital mundial del disseny en 2022 i esperem que això done suport al llançament del talent del disseny valencià i espanyol.

Què creus que pot suposar en la pràctica aquesta designació de València com a Capital Mundial del Disseny?

Formem part de les poques empreses que van donar suport a la candidatura i la veritat és que estem molt orgullosos de l’òrgan constitutiu que va lluitar per això (la pròpia ADCV, Marisa Gallén, Luis Calabuig, Xavi Calvo, Vicent Martinez…). Entre tots, aconseguim aconseguir el reconeixement cultural de la ciutat i dels grans professionals que formen part d’ella, però també de la ciutadania, València s’ho mereix, posar en valor la cultura com a motor de canvi és fonamental. Per això volem continuar formant part com a impulsors i donar suport a les iniciatives públiques i privades que estan gestant-se i que el disseny es visca als carrers.

Què recomanaries a un jove que aspire a dedicar-se professionalment al disseny de mobiliari?

No sóc qui per a asseure càtedra. Potser, que entenga que dissenyar mobiliari no implica únicament crear un moble. Cal qüestionar-se moltes preguntes abans de dissenyar qualsevol objecte; entendre processos, conseqüències i valorar si realment aporta valor emocional, funcional, estètic. S’hauria d’evitar dissenyar simplement per a obtindre un benefici directe, sense importar l’impacte sociocultural i ambiental.

Mirant al futur, quins creus que seran les tendències que marcaran el disseny a curt, mitjà i llarg termini?

No m’agrada parlar de tendències, la veritat. Crec que els valors que perduren en el disseny són atemporals, però és clar que ja fa un temps que el disseny no és només una assignatura destinada a crear objectes industrials o artesanals; el disseny implica estratègies creatives, plans d’acció, experiències, sensacions…és part d’un procés mental, aplicable a qualsevol disciplina, en la vida i el que ens envolta. Inevitablement, anem cap a la sostenibilitat. La saturació del mercat i l’obsolescència programada dels objectes que ens envolten i els desfets que acumulem, són un problema greu, que, segurament, ens fa recapacitar sobre per què i per a què dissenyem, quins són els processos que impliquen, les seues conseqüències i què ocorre amb l’objecte una vegada usat. El disseny del futur està lligat al futur de les persones i a la seua qualitat de vida; la ignorància i l’egolatria del dissenyador són molt atrevits. Vista la saturació del mercat, espere que es puga anar més enllà dels objectes físics i es parle del disseny d’estratègies, experiències, mètodes conceptuals, amb una pragmàtica estudiada i executable que millore la vida de tots.